Literatura 2.0
Però aquí no s’acaba tot. Internet, i l’anomenada web 2.0, permeten que qualsevol persona puga publicar les seues obres, o parlar de literatura, lliurement, sense el sedàs ni el permís de ningú i amb uns coneixements tecnològics mínims. És el somni de l’autoedició fet realitat, l’etapa que segueix de manera lògica al que era possible fins ara (ja havíem parlat de l’autoedició fa temps aquí).
I m’atrevixo a etiquetar este apartat com a «Literatura 2.0» perquè hi ha una diferència, imperceptible potser per a l’usuari, que marca una nova manera d’escriure i de llegir.
D’escriure perquè l’autor, directament, presenta els seus textos al lector qui, a més a més, pot dialogar de tu a tu amb l’autor i, fins i tot, pot influir en l’escriptura del primer. I d’escriure perquè les noves tecnologies obren un camí d’experimentació que tot just ara comença a explotar-se (vegeu, per exemple, el premi Ciutat de Vinaròs de literatura digital).
De llegir, perquè es reduix el procès comunicatiu editorial clàssic (autor-editor-text-llibreter-lector) a la seua mínima, però eficaç, expressió (autor-text-lector). L’acte de comunicació que és tot escrit té una resposta variada, ràpida i sincera, que ve a ser el mateix feed-back (però amb una fòrmula diferent) que es dóna a la «Literatura 1.0» quan la crítica literària fa la seua feina en els mitjans de comunicació.
He llegit amb atenció la teva sèrie de posts sobre la literatura a la xarxa o Lit 2.0. Et felicito per la teva recerca i exposició del tema. T’anuncio que jo mateix he preparat un capítol de 15 pàgines titulat “Literatura 2.0” el qual formarà part d’un llibre col·laboratiu sobre el 2.0. Moltes de les coses que has esmentat hi surten, i més coses encara…
gràcies!!! 😀