El Mestre, en Fantastico, em convida a «rapejar» en un Asteroide. I, és clar, si ja m’apunta la música, no em puc estar de fer-ho (espero que la «sga €» no em vinga a buscar a casa!).
La música, doncs, és el clàssic dels clàssics, el Rapper’s Delight (la mare dels ous del rap, vaja), i el poema és un fragment de l’Ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés. Es tracta d’un fragment molt bo que és un tautograma. Ara, en qualsevol cas, que quede clar que jo no rapejo, com a molt intento recitar!
Altius Atalaiers Albiren Astres;
Barbuts Botxins Burxaven Budells Buits;
Cantem Cançons Com Còdols, Com Cairells;
Delmes DOnen Donzelles Delicades;
Esperances Enterren Els Esclaus;
Fogueres Feien Fum; Figueres Figues;
Gats Golafres Glopegen Gin Glaçat;
Hi Ha Horribles Homicides Honorables;
Ignoreu Improperis I Ironies…
(Cansat estic i acabo l’alfabet.)
Hola.
He entrat al teu blog i m’ha semblat molt interessant. M’he permès linkar-te al meu blog perquè hi entraré sovint. Ens parlem.
Sí senyor! Molt bo! Poesia literària sobre poesia urbana!
Felicitats! Repte superatttttttttttttt!!!!! 😉
@oscar: ves en compte, no sia cosa que et trones friki… 😀 ens llegim!
@fantastico: gràcies!!! ai, si se n’entera el gerard vergés del que li he fet al poema… 😛