«Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu.» Frank Herbert, Dune.
Després d’uns dies reprenem l’activitat al podcast de BSOclàssica per visitar El Gabinet del doctor Caligari, una pel·lícula avantguardista del 1920 dirigida per Robert Wiene. La cinta explica com el doctor Caligari hipnotitza el protagonista per tal de cometre una sèrie de crims sexuals. La idea original dels guionistes era denunciar, així, l’actuació de l’Estat alemany durant la Gran Guerra.
La música que escoltarem ve de la mà de Giuseppe Becce, un compositor que va treballar amb els més grans directors del cinema mut, així que prepareu-vos per escoltar 50 minuts de música de primeríssima classe!
Si parlem de música d’El meravellós mag d’Oz el primer que ens vindrà al cap, segurament, és la Judy Garland cantant Somewhere over the rainbow. Però aquí no la sentirem, ja que a BSO clàssica ens endisem sempre uns quants anys més en la història. Així, doncs, la pel·lícula que visitarem data del 1910 és de manufactura nord-americana i va ser dirigida per Otis Turner (aquí en podeu trobar una ressenya personal). I era completament muda. Però al document que podem trobar a la xarxa no ho és pas ja que s’hi han posat una sèrie de músiques ben clàssiques que de ben segur recordarem. Una d’elles és la conegudíssima Dansa de la fada de sucre del ballet Trencanous de Txaikovski, n’endevineu la resta?
En el segon programa de BSO clàssica viatjarem cap a la Rússia revolucionària de la mà d’Eisenstein i un dels grans films de la història: El cuirassat Potemkin. La seua banda sonora té una història ben moguda, però tot resumint-la us direm que el compositor Edmund Meisel va haver de composar-la en dotze dies i dotze nits per a l’estrena de la pel·lícula a Alemanya el 1925, i que no és fins a la dècada dels 80 en que es restaura la partitura original (per a saber-ne més, us recomano visitar este enllaç). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
Comencem una nova aventura musical! esta volta ja li hem fet una nova casa, tot i que la podreu seguir com sempre al basar de les espècies. L’objectiu d’este podcast és anar-hi recopilant BSO de pel·lícules clàssiques, principalment mudes, en què l’acompanyament musical resultava ser imprescindible, i en què habitualment s’escoltava música clàssica.
Tractarem films que ja es troben en domini públic i n’extraurem l’àudio. Este arxiu el netejarem en la mesura de les nostres capacitats, i us l’oferirem sencer, per tal que no us perdeu ni un segon de les eternes simfonies cinematogràfiques.
Comencem el podcast amb la BSO del clàssic del terror per antonomàsia: Nosferatu, de F.W. Murnau, del 1922. La música del film és obra de Hans Erdmann, el qual s’inspirà en una obertura de l’òpera de Heinrich Marschner titulada El vampir. I la veritat, és una sort poder comptar amb esta música, sobretot després de totes les vicissituds per les que ha hagut de passar (llegiu este article de Daniel Murillo per a més informació). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
Cerca